EXPOSICIÓ DE MOTIUS PER LA QUAL ES FUNDA L’ASSOCIACIÓ LONG COVID LLEIDA
L’any 2021, després de la primera pandèmia mundial sense precedents que va viure la nostra generació, van tenir lloc una sèrie de conseqüències no previstes, no desitjades i no imaginades a tots els nivells. Una de les més aclaparadores va ser el descobriment de que en el 10% de la població que havia patit la infecció -sense cap relació amb la gravetat del seu cas- els símptomes de la Covid perduraven durant setmanes i mesos amb una tendència a la cronificació i a l’expansió a altres òrgans i sistemes corporals, esdevenint una malaltia crònica i sistèmica.
Això és el que en un acord improvisat, com tot el que té a veure amb aquesta afecció que sempre va per davant de nosaltres, es va decidir anomenar Covid Persistent, o Long Covid de manera més internacional.
Com ja hem dit, segons càlculs absolutament discutibles i provisionals que segurament es queden molt curts, es calcula que aproximadament un 10% de la població infectada, continua patint diferents símptomes durant mesos i inclús anys, després de la infecció i dels quals encara es desconeix el seu desenllaç. L’OMS va reconèixer aquesta malaltia el dia 9 d’octubre de 2021 definit-ne oficialment la seva patologia.
D’entrada, la població que pateix aquesta síndrome, té unes limitacions físiques i psíquiques d’una magnitud que els fa impossible una vida normal. Això implica en la majoria de casos, unes grans dificultats per portar a terme la vida amb els elements del nostre benestar social, la qual cosa és, en definitiva, un repte al nivell laboral tal com ho feia abans de la infecció.
A ningú se li escapa que assistir a aquesta població en les seves necessitats tal i com és l’obligació de qualsevol societat que es pretengui civilitzada, suposa un daltabaix econòmic difícil d’assumir sense renunciar probablement a altres elements del nostre benestar social, la qual cosa és, en definitiva, un repte al nivell de solidaritat que som capaços d’assolir com a societat.
Davant d’aquests reptes i dificultats l’opció més fàcil era la negació i la invisibilització.
I això és al que creiem que estem assistint. Després d’una primera etapa de sorpresa, i d’inevitable presència en el totum revolutum de l’epicentre de la pandèmia, en el qual, l’honestedat d’alguns sanitaris va engegar unes primeres passes en la investigació d’aquesta síndrome, uns anys més tard, amb altres preocupacions econòmiques, la societat mira cap a una altra banda, la paraula COVID va desapareixent poc a poc dels diccionaris i als telenotícies es parla de “síndromes respiratoris”, mentre que els símptomes de la COVID persistent es miren d’encabir al gran calaix de sastre de les malalties d’un boirós origen psíquic, com la fatiga crònica, trencant la unitat d’una malaltia en els pedaços sense sentit dels seus símptomes aïllats.
Davant d’aquest evident procés d’invisibilització del Long Covid, aquesta associació neix amb l’objectiu fonamental de fer-lo visible com a una unitat amb una entitat nosològica propia que, per sort, sí que hi ha una bona part de la investigació mèdica d’alt nivell que defensa atenent-se a l’experiència, més enllà de pressions polítiques o de lobbies d’interessos.
És d’aquesta banda de la història recent que s’han d’entendre els nostres objectius.